El meu tercer post el voldria dedicar a la preparació que hi ha disponible a la província. Però evidentment contant la meua experiència, ja ho diu el títol del bloc, és un diari...
Començaré per dir que al meu poble, Betxí, és impossible tindre classes per a les Proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. L'única forma seria buscar jo almenys set persones més interessades per a que pogueren portar algun professor, set en matemàtiques i set en física, això em suposa buscar catorze persones disposades a estudiar i anar a classes en l'horari que li convinga al professor... Una mica ben complicat, però això és l'única cosa que em van proposar i això que el centre consta a la
pàgina de l'UJI. Que per cert els hauré d'informar que l'única ortografia que admet oficialment el meu poble és Betxí, i no Bechí...
La primera vegada que em vaig decidir a presentar-me a la prova d'accés, va ser al desembre de 2013. Vaig anar a comprar-me els temaris a l'UJI de aquelles assignatures relacionades amb la carrera que volia fer: enginyeria informàtica. Les específiques eren
física o
dibuix tècnic i
matemàtiques, la qual és obligatòria, mentre que les dos primeres són opcionals.
I les comunes
valencià,
castellà,
llengua estrangera (que em vaig decantar per l'
anglés) i
comentari de text.
El segon pas que vaig fer va ser dirigir-me al centre d'EPA del meu poble. Em van dir que podria assistir a les classes de matemàtiques de cicles, ja que ells no tenien personal per a donar classes de física ni matemàtiques per a la prova d'accés a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys, a partir d'ara PAU>25. Vaig parlar amb la professora, Mònica, i em va dir aquells temes que tractaríem en classe i que coincidien amb el temari de matemàtiques. Estava disposat a sacrificar la física i intentar treure una bona nota en matemàtiques de manera que poguera passar, ja que tenia claríssim que els exàmens de les comunes eren molt simples i fàcils d'aprovar amb una bona puntuació.
Malgrat el meu esforç, el fet de no haver estudiat tot el temari, i començar tard les classes no vaig poder arribar al mínim per a treure'm la mitja i obtenir un APTE. Tampoc vaig vore tots els temes que varem dir, ja que els cicles s'allarguen fins a juny, mentre que la PAU>25 s'acaba sobre la segona setmana d'abril.
No em vaig desesperar, i en conéixer el resultat vaig decidir cercar un nou centre per a l'any vinent. Al juliol, vaig acudir de nou a la pàgina de l'UJI on figuren els centres d'EPA de la província i vaig mirar els que tenia a prop, Onda, Vila-real i Castelló. S'em va passar de mirar a Borriana. Vaig contactar per mail amb els tres centres, per poder repetir el mateix a cadascun en un breu temps. L'únic centre on es cursava física era Castelló, l'EPA de germà Colon, al carrer Mestre Felip. A Onda el director era un antic profe d'institut, Miquel B. Em varen contestar prou ràpid i em vaig decidir per Castelló.
A l'octubre vaig començar les classes, tot i que la matrícula em va costar uns sis viatges, entre anar a pels papers, omplir-los, pagar taxes, tornar-los... Un autèntic desperdici de temps i gasolina. Se suposa que en un primer viatge has de fer una preinscripció per vore si respons al perfil i t'agafen, i després fas una inscripció. Varem passar tots la preinscripció perquè no hi havia prou alumnes com per a tirar-ne algun...
El 2014 va ser un mal any per a mi, vaig perdre mon pare, el 19 de setembre de 2014 va faltar a l'hospital de Saint-Lizier, França. Això em va obligar a perdre algunes classes per algun viatge que vaig fer per temes administratius posteriros al soterrament. També vaig tindre una visita de familiars la mateixa setmana dels exàmens. Va ser tot sobtat i amb alguna desafortunada disputa entre germans per temes que ja es poden imaginar però que no vaig a tractar en este bloc.
Tot i així, ara em voldria detindre a tractar sobre el meu professor, ja he revelat on vaig anar, però no posaré els seus cognoms, per allò de la llei de protecció de dades que no voldria saltar-me-la, tot i que no la conec ben bé. Li diré Manel. Des del principi em va paréixer un bon professor, no obstant això ara mateix em sembla que s'excedix en les seues ensenyances i coincidisc amb l'opinió que tenien la majoria d'alumnes que van abandonar les seues classes que deien que s'hauria de dedicar a ensenyar-nos a aprovar l'examen i no a omplir-nos de fórmules i recursos que ens seran útils més endavant, conforme deia ell, però no en l'examen. La seua postura era preparar-nos per al que ens venia damunt una vegada passada la prova, donar-nos més nivell per a que ens semblara més fàcil la prova i estar a l'altura del que se suposa que hem de saber una vegada estem a la universitat, però el cas és que ens atabalava amb lliçons molt curtes on ell donava per sabut coses que hi ha gent que no havia vist els darrers vint anys de la seua vida.
El resultat va ser semblant, NO APTE, tanmateix em vaig superar en totes les proves amb notes més altes que la convocatòria anterior, excepte en comentari de text.
Enguany vull tornar a presentar-m'hi, i he iniciat de nou tots els passos per a preparar-me. Tot i que m'he esperat a setembre per avaluar on podria entrar. No sabia si repetir a Castelló o provar altres centres. Vaig tornar a preguntar a Onda, on el meu antic profe de socials a l'institut, Toni, ja no hi era car s'havia jubilat. També vaig tornar a preguntar a Vila-real, fins i tot a Nules i la Vall, i també a Castelló als dos centres, Germà Colon i Pasqual Tirado. I finalment a Borriana.
Al Germà Colon seguien donant classes de física i matemàtiques, però només per la vesprada, cosa que no m'interessava, entre altres coses perquè enguany les classes estaven molt repartides i havia de fer huit viatges ja que les assignatures no coincidien cap dia i deuria assistir de dimarts a divendres a una sola classe cada dia. L'any passat anava únicament de matí, dos vegades a la setmana, en dimarts i dijous. Vaig intentar discutir-ho amb Manel, cap d'estudi i professor de matemàtiques i física per a la PAU>25, però com era d'esperar fou taxatiu i inamovible, les classes eren les que eren i no es modificaria cap horari.
El darrer lloc on ho vaig intentar fou Borriana, estava una mica desesperat perquè no havia trobat cap altre centre on impartiren física, però per sort va ser el decisiu i com l'any anterior, per poc se'm torna a passar. Quan vaig contactar amb ells em digueren que sí que hi feien classes de física i damunt hi havia horaris de matí i de vesprada!
Al final, estic apuntat a dos indrets: Borriana i Onda, ja que a Borriana només fem tres hores de matemàtiques i una i mitja (o una i tres quarts) de física. I volia reforçar les hores de matemàtiques. El sistema en Onda és una mica especial. El profesor, Pedro, ens dóna classes de matemàtiques orientades a PAU>25 en dilluns, i el dimecres són matemàtiques de cicles, on es tracten els temaris conjunts entre PAU i cicles.
A Borriana el senyor Eduard és una mica espabiladet, des d'un principi va modificar els horaris segons li va convindre. La classe de física que anava després de la de matemàtiques la va llevar per a poder fer-se l'esmorzaret tranquil·lament amb els seus companys a la cafeteria. La veritat és que no ens ve malament ja que a l'haver de tallar la classe la següent es quedava massa curta, i crec que l'altre compromís que té és que ha de fer una classe a un institut. En qualsevol cas es podria dir que ho hem arreglat molt bé, almenys per a mi, ja que l'altra classe de física que hi havia era el dilluns de vesprada a les sis i la va passar a les huit, de manera que puc compaginar-ho perfectament amb la classe de matemàtiques PAU que tinc a Onda de sis a set.
Tot pareix perfecte i ben encaixat. I la forma que tenen d'ensenyar és ben distinta a la de Manel. Es preocupen per aquells que no han pogut assistir a classe, aquells que han aplegat tard i aquells comencen pràcticament des de zero. No donen per suposat que sabem que x = 1x^1, ni com hem de passar els nombres a un costat i les incògnites a un altres, amb un llarg et cetera. En definitiva tenen molta paciència amb tots i totes i l'ambient és molt més distret.
Jo diria que a Borriana el mètode que té Eduard és quelcom així com el mètode Karate Kid, ens va endinsant en les matèries sense donar massa importància als noms de cada cosa, amb les nocions justes per a aprendre alguna cosa, sense entrar en detalls ni complicacions innecessàries. No sembla que tinga cap classe preparada, sempre pareix que improvisa i salta d'un tema a l'altre segons la dificultat.
Pedro, a Onda, és molt més metòdic, molt relaxat, però atent i pacient, i intenta seguir el ritme de cada alumne.
En definitiva els dos saben que molts no tenen clar ni les nocions bàsiques i no pretenen acabar una classe o lliçó sense que ningú l'entenga. No sé encara si és el ritme adequat per a poder vore tots els temes però sent que només anem a vore allò que realment interessa potser no cal anar tan a pressa com l'any passat.
Manel, a Castelló, era massa recte, inflexible. Anava com una moto, donava la lliçó sense voler seguir els passos intermedis en els quals es veu com desapareix tal element, o fent els càlculs de cap sense massa explicacions ja que segons ell eren temes molt bàsics que qualsevol ha de saber.
Si algú em demanara consell sobre on acudir, crec que depenent dels coneixements i les seues disposicions horàries li podria dir a qualsevol dels tres centres on he anat. No descarte enviar a algú a Castelló, al Germà Colon amb Manel, sempre que tinga unes nocions bàsiques de matemàtiques. De fet considere que per a mi haguera estat molt millor anar l'any passat a Borriana i de no haver aprovat doncs enguany ja estaria més preparat per a anar a Castelló.
En quaslevol cas tots tenen un factor en comú: tots ens diuen que la PAU>25 és molt fàcil i que els seus alumnes solen aprovar tots. Cosa que em pense que és veritat si analitzem les estadístiques que hi ha a la
pàgina de l'UJI.
I crec que per hui ja he omplit prou... Vaig a dedicar-me a una altra activitat, que no me'n falten...
